, ,

El síndrome de la boca ardent o glosodinia

sindromebocaardent

El síndrome de la boca ardent o xerostomia

El síndrome de la boca ardent és un quadre molt rar que afecta a la boca i a la llengua principalment. Es caracteritza per la sensació de tenir al boca seca i sobretot la llengua. A aquesta sensació de tenir la llengua seca se li pot sumar dolor a la llengua (glosodinia),cremor, sensació de sabor amarg i fins i tot també es pot notar que es tenen ferides a la llengua.

Si observem la llengua, només podem apreciar que hi ha poca saliva però la llengua té un aspecte normal.  Si observéssim la llengua i veiéssim taques blanques o vermelloses es tractaria de crémor a la llengua per culpa de la candida albicans. La candidiasis es pot resoldre amb un tractament molt senzill i específic per la candida en forma de col·lutori o gel antifúngic.

http://www.ortodonciagrau.com/-/odontologia-sant-cugat-del-valles/

Quan comencen les molèsties el primer que es té que descartar és que no hi hagi un factor irritant a la llengua, ja sigui una restauració recent o unes cúspides més afilades del compte, si fos el cas, s’han de modificar o polir al màxim. De totes maneres, un cop iniciat el procés de les molèsties a la llengua, les molèsties disminueixen però no desapareixen.

Es té que descartar que no hi hagi un Sindrome de Sjögren, que va acompanyat de sequedat als ulls. Això es diagnostica amb un anàlisis de sang.

La sensació de llengua ardent o glosodinia https://es.wikipedia.org/wiki/Glosodinia és un quadre complexa de resoldre. Alguns especialistes ho consideren un problema psicosomàtic, per algun motiu d’origen psicològic el pacient comença descarregar l’estrès en forma de moviments excessius de la llengua en contra les dents inferiors. Aquest contacte excessiu de les papil·les i glàndules encarregades de produir la saliva fa que hi hagi una disminució de la producció de saliva.

Altres especialistes creuen que el mateix motiu psicològic pot provocar la sequedat en si, per entendre-ho podem recordar com alguns conferenciants sempre van acompanyats d’una ampolla d’aigua per pal·liar la sequedat associada als nervis de parlar en públic. De totes maneres el quadre de boca ardent té una durada molt més llarga que una simple conferencia o entrevista. Aquest quadre pot acompanyar al pacient molts mesos fins i tot anys amb el malestar que això comporta.

Si tenim en compte que gran part dels pacient afectats per aquet quadre són dones a partir dels 40 i llargs, podem pensar que hi ha un factor hormonal associat ja que en aquesta edat moltes dones entren en la menopausa. Es pot demanar un estudi del perfil hormonal per comprovar-ho, però el tractament hormonal no resoldrà el problema per si sol.

Al entrar dins de la categoria de fenomen psicosomàtic, alguns especialistes recomanen desviar tota la atenció en les molèsties de la llengua en altres coses que aportin benestar i distracció al pacient, ja sigui en forma de hobbies o activitats gratificants. En casos més extrems mitjançant l’ús de medicació ansiolítica o antidepressiva per disminuir l’obsessió de només pensar en el mal que fa la llengua. Aquesta última és d’ús controvertit perquè moltes d’aquestes medicacions provoquen disminució de la producció de la saliva que podria agreujar les molèsties.

Segons l’especialista que vegi el problema, hi haurà un tractament diferent. El digestòleg recomanarà un protector gàstric. Si ho veu un psiquiatra el tractament serà un ansiolític, si ho veu un dermatòleg com que visualment no hi ha res el tractament serà pensar en una altra cosa, l’otorrino recomanarà inclinar el llit de manera que l’àcid no pugi a la cavitat bucal i dirà que no empassem saliva per no buidar la boca de saliva. Quan parlem d’un quadre complexe és pel fet que fins ara hem parlat de diferents causes i abordatges però el pacient segueix amb les seves molèsties i no veu un final.

Anem a enfocar-nos en què podem fer per pal·liar les molèsties, diem pal·liar perquè es redueixen les molèsties però el problema no desapareix del tot.

Com que hi sequedat bucal, el primer que s’ha de fer es utilitzar un substitut de la saliva. Quan pensem en saliva pensem en aigua, hidratar-nos però això no es suficient. La saliva es un líquid mot més ric que l’aigua. Cal un producte específic que es ven a farmàcies que té la textura de la saliva. Podem trobar des d’un oli que lubrifica o saliva artificial. Es pot fer servir tants cops com faci falta durant el dia i es convenient col.locar-ho tant a la llengua com a la geniva i zones de la boca que tenen que estar ben hidratades amb saliva.

Com que hi ha factors irritants a la llengua, un cop el pacient hagi acabat l’àpat es recomana netejar-se les dents de seguida per tal que no sigui la llengua la que faci més moviments del compte x treure les restes d’aliment de la boca. Es recomana l’ús de pasta de dents especifica per la boca seca, són aquelles que comencen per “xero”. També hi ha col·lutoris, que podem diluir amb una mica d’aigua.

Com que la base de la saliva es aigua, es recomanable veure molta aigua perquè el cos tingui l’aportament necessari de líquid per poder fabricar saliva. També es poden prendre infusions a temperatura templada perquè les begudes molt calentes irriten la llengua encara més. Si tenim en compte que la llengua ardent té un component psicosomàtic vol dir que tenim que evitar totes les begudes de tipus estimulant com són el cafè o el te.

També es té que desterrar de la dieta l’alcohol per l’efecte nociu que té en la boca i l’efecte dessecant que té en el cos en general. Evidentment, és té que intentar portar una dieta el més saludable possible amb un aport de fruites, verdures i llegums adequats.

Per l’efecte de pressió de la llengua contra les dents inferiors una fèrula o retenidor removible inferior farà d’escut contra la pressió de la llengua.

Probablement hi haurà aliments que faran que el pacient empitjori, els que requereixin més moviments de la llengua per mastegar com el pa amb molt crostó. Hi ha dos opcions o reduir la ingesta d’aquests aliments o assumir que quan es mengin aquests aliments s’estarà pitjor.

En resum, es tracta de protegir una llengua molt susceptible mitjançant barreres físiques i cures amb saliva artificial.

Creiem que l’especialista més adient per atendre aquells pacients amb aquest síndrome són odontòlegs o metges estomatòlegs especialitzats en  medicina oral o en dolor en el complexa craniofacial. Aquests especialistes probablement receptaran addicionalment una medicació especifica, un derivat de les benzodiazepines a més de totes aquestes recomanacions.

Si necessiteu una valoració, no dubteu a demanar hora amb nosaltres per ajudar-vos o derivar-vos a l’especialista corresponent.